El sistema electoral espanyol
Funcionament del sistema electoral i representació política
El Congrés té 350 diputats. Cada província en té 2 assegurats (Ceuta i Melilla, 1) i els altres 248 es repartixen segons la població. Punxa una província en el mapa.
València
2.758.633 persones
2 fixos + 14 segons la població
Ací hi ha 1 diputat per cada 172.415 habitants. La mitjana d'Espanya és 1 per cada 140.327.
Habitants per diputat en cada província. La ratlla grisa és la mitjana d'Espanya.
En color, els 16 escons de València.
- Congrés350 diputats voten la investidura.
- PresidentNecessita 176 vots (majoria absoluta) o, en una segona votació, més sís que nos.
- MinistresNo es voten: els tria el president i els nomena el Rei.
Diputats: Reial decret 806/2026 de convocatòria (BOE del 6 d'octubre de 2026), eleccions generals del 29 de novembre de 2026. Població: INE, xifres oficials del Padró a 1 de gener de 2025; amb estes, la regla de l'article 162 de la LOREG dona exactament el repartiment del decret.
Voten
100 persones
elegir5dipu-
tats
- Persona 1
- Persona 2
- Persona 3
- Persona 4
- Persona 5
- Persona 1
- Persona 2
- Persona 3
- Persona 4
- Persona 5
- Persona 1
- Persona 2
- Persona 3
- Persona 4
- Persona 5
- Persona 1
- Persona 2
- Persona 3
- Persona 4
- Persona 5
Al Congrés no es voten persones sinó llistes tancades: cada partit presenta els seus candidats en un orde que no es pot canviar. Si un partit guanya 3 diputats, entren les 3 primeres persones de la seua llista.
Mou els vots de cada partit i canvia quants diputats elegix la província. El repartiment es recalcula a l'instant amb la mateixa regla.
Total: 100 vots. Per a entrar en el repartiment cal el 3 % (3 vots). En unes eleccions de veritat, eixe 3 % es calcula sobre els vots vàlids, que inclouen el vot en blanc. El percentatge entre parèntesis és la part dels diputats que s'endú cada partit. Fixa't en com canvia amb pocs diputats en joc i amb molts.
És diferent del Congrés: en la papereta sépia no votes una llista, votes persones. En cada província ixen elegits els 4 noms amb més vots.
Marca la teua papereta
Eleccions al Senat · Exemple
Marque amb una creu fins a 3 candidats
Partit A
Partit B
Partit C
Partit D
En blanc
Sense cap marca, la papereta compta com a vot en blanc.
Pots triar noms de partits diferents. El que compta són les persones, no la llista.
Com es compta
Una província amb 100 votants. Se sumen les creus de cada nom i ixen els 4 primers.
- García (A)41 ix
- López (A)40 ix
- Ruiz (A)39 ix
- Fernández (B)33 ix
- Martín (B)31
- Navarro (B)30
- Gil (C)14
- Pérez (C)12
- Soler (C)11
- Mora (D)6
A en trau 3 i B en trau 1. És el més habitual: qui guanya se n'endú 3 i el segon, 1.
El que va eixir a la Comunitat en 2023
València
2 PP · 2 PSOE
Alacant
3 PP · 1 PSOE
Castelló
3 PP · 1 PSOE
I 6 més que designen Les Corts Valencianes
2 PP · 2 PSOE · 1 Compromís · 1 Vox (grup mixt). Es reparteixen entre els grups de les Corts segons els seus escons.
Fonts: LOREG, arts. 96 i 166, Senat: com es compon, senadors de la Comunitat Valenciana i Llei valenciana 9/2010.
Com funciona
La província és la circumscripció
Hi ha 52 circumscripcions (les 50 províncies més Ceuta i Melilla); cada una elegeix els seus diputats per separat.
102 escons fixos, 248 segons la població
Cada província té garantits 2 diputats (1 cada ciutat autònoma); els 248 restants es reparteixen segons la població de cada província.
Només entren en el repartiment les candidatures amb un 3% dels vots
Una candidatura necessita almenys el 3% dels vots vàlids de la seua circumscripció per a optar a escó.
Els escons es reparteixen amb la fórmula D’Hondt
Es divideix el nombre de vots de cada candidatura entre 1, 2, 3... i s'assignen els escons als quocients més alts.
El Congrés elegeix el president del Govern
Els 350 diputats voten la investidura del candidat. En la primera votació necessita majoria absoluta (176 vots); si no l'aconsegueix, 48 hores després n'hi ha prou amb més vots a favor que en contra. Si en dos mesos ningú no és investit, es repeteixen les eleccions (article 99 de la Constitució).
El Senat es vota a banda, amb llistes obertes
Votes persones, no llistes, i ixen els 4 més votats de cada província. Ho tens explicat, amb una papereta de prova, en la part 4 de la infografia de dalt.
El president nomena els seus ministres
Els ministres no es voten: els elegeix el president i els nomena el Rei a proposta seua (article 100 de la Constitució). El president també decideix quants ministeris hi ha i quins.
El que més es pregunta
Quants diputats elegeix la Comunitat Valenciana?
33: València 16, Alacant 12, Castelló 5.
Veure'n més
Igual que en 2023. I 4 senadors per província.
Reial decret 806/2026Blanc, nul, abstenció: què compta?
El blanc compta per al 3%. El nul i l'abstenció, no.
Veure'n més
Cap dels tres no suma escons a ningú. Blanc: sobre buit. Nul: papereta no oficial, ratllada, escrita o dues candidatures en el sobre.
LOREG, arts. 96 i 163Com marque la papereta del Senat?
Fins a 3 noms. D'un partit o de diversos.
Veure'n més
Més de 3: nul. Cap: en blanc.
LOREG, art. 96Com funciona D’Hondt?
Vots ÷ 1, 2, 3… Els escons van als quocients més alts.
Veure'n més
Prova-ho dalt, en «Prova-ho tu».
LOREG, art. 163Normes en què es basa
- Constitució espanyola, article 68
- Llei orgànica 5/1985, del règim electoral general (LOREG)
- Reial decret 806/2026, de convocatòria de les eleccions del 29 de novembre de 2026
Els teus drets
- Dret de sufragi actiu (votar) a partir dels 18 anys
- Dret de sufragi passiu (presentar-se com a candidat/a) amb els mateixos requisits d'edat
- El vot és lliure, igual, directe i secret (article 68 CE)
Convé saber
- El 3% només decideix en províncies grans.Com Madrid o Barcelona. En les menudes cal molt més per a traure escó.
